Triatló d'Osona

Aquest cap de setmana ens traslladem a Vic per tancar temporada al triatló d'Osona, en el meu cas l'últim de la modalitat sprint de la temporada. Som 5 companys del club els que hi participem, el factor comú, el poc entrenament degut a la distància temporal entre aquest triatló i els anteriors. Durant els mesos de competició intensa, maig i juny, podem arribar a competir gairebé cada cap de setmana, el principal handicap del triatló d'Osona, és que s'organitza pràcticament un mes passada la temporada més intensa de triatlons i la intensitat en els nostres entrenaments ha baixat en gran mesura. Això, sumat a la calor del juliol fa que les sensacions musculars que vam sentir durant la cursa no fossin les millors.

Tot i així, l'entorn de la competició fa que la gaudim com si fos el primer triatló de la temporada. Nedar al pantà de Sau i rodar envoltat de vegetació fent un petit port ha estat espectacular. Fins i tot l'etapa de la cursa a peu, que transcorria el casc antic de Vic tenia el seu encant.

El tram de la natació em resulta ser molt més dur que en altres triatlons d'aquesta temporada. Així com el de Manresa, és en aigua dolça i tots els competidors ens disputàvem el traç més recte, més directe. Tot i rebre cops de valent, que la boya sigui un campanar, fa que l'esforç valgui molt la pena. La baixada en els entrenaments, aigua dolça i no portar neoprè es fan notar en els temps (13:26), però tot i així acabo en posicions capdavanteres.

Sortint de l'aigua ens espera un bon tram de ciclisme, amb força desnivell, fet molt poc habitual en els triatlons, i molt menys en la distància sprint. El primer tram ja és pujada, fins a la presa, on hi ha uns 500m de descans i seguidament comença el port de 16 km molt progressius, només amb el tram final amb una mica més dependent pronunciada. Sorprenentment, el camí és ple de gent animant als triatletes. Rebre ànims fa pujar qualsevol muntanya! En total, amb el port enmig, van ser ni més ni menys que 1:17:16, un temps molt millorable, però molt satisfeta d'haver participat en un tram de bicicleta tan diferent i especial.

Afortunadament, l'últim tram ciclista era en baixada, així que les cames han pogut preparar-se per la cursa a peu. Dues voltes pels punts més emblemàtics de la ciutat de Vic fan que el circuit passi bé, tot i que tampoc li falta un punt d'exigència! Un petit tram de pujada amb adoquinat antic dóna el punt de qualitat a l'última etapa. L'arribada imponent de la plaça de Vic em marca un temps total de 1:43:05, habent completat el tram de cursa a peu amb poc menys de 26 minuts (25:49).

Òbviament no podia ser el millor temps de la temporada, la baixa intensitat dels entrenaments de les últimes setmanes juntament amb la calor eren elements obvis que no es podia venir a buscar marca. El que s'ha vingut a fer, és a gaudir d'un triatló diferent del que és impossible sortir amb males sensacions, per molt temps que es trigui en completar-lo. L'entorn, el públic, i l'organització fan que aquest sigui un triatló, imprescindible, que deixa amb ganes de repetir.

III Marnaton eDreams Sant Feliu de Guíxols

Aquest cap de setmana, 28 de juny, s'ha donat lloc la III Marnaton eDreams de Sant Feliu de Guíxols. El repte consistia en nedar una travessa a mar obert d'aproximadament 6km, de la platja de Canyet (urbanització Rosamar) fins a la de Sant Feliu de Guíxols. Finalment, però, el temps ens ha tornat a fer la guitza i ens hem tingut de conformar amb el plà B que havia preparat l'organització: tres voltes fins abans del pas del Freu, una distància resultant lleugermanet per sota dels 5.000 metres.

Preparació de l'esdeveniment

El divendres, juntament amb altres companys d'equip, vam donar un cop de mà a l'organització de la Marnaton amb el muntatge de la cursa. Quatre de nosaltres vam gaudir d'un entrenament d'aigües obertes matiner (quedàvem a les 8 del matí), i del corresponent esmorzar de campions que el va seguir. Van ser 2.000 metres amb una mar que es presentava perfecta tan pel que fa a temperatura de l'aigua, com pel que corresponia a corrents i onatge. Llevat de la zona del Freu, que sempre està una mica més animada, era gairebé com nedar en una piscina.

Després d'esmorzar doncs, ens vam dividir entre els voluntaris de muntatge de boies i els que ens quedàvem a muntar els avituallaments. Acabada la feina, tocava tornar a la tarda i començar a repartir dorsals. A la tarda, es començava a aixecar vent de Garbí i alguns de l'organització ja estimaven que seria probable que no es pogués nedar el recorregut inicialment previst.

Passades 11 hores ajudant a muntar (amb dues enmig per dinar), tocava descansar i preparar-me per la travessa de l'endemà.

Dia de la travessa

Malauradament els pronòstics de l'organització s'han acomplert i ens diuen que hem de nedar seguint el pla B. No en tinc gens de ganes i estem tots desmotivats, però vaja ja que hi som, doncs ho nedarem. Finalment, som 11 del Xaloc que nedem a la Marnaton: l'Andreu Esteva (que faria segona posició de podi), en Mark Roura, en Joan Martí, en Jordi Extremera, en Gerard Bosch, en Josep Companyó, en Jordi González, la Mireia Borrego, l'Anna Buixó, en Josep Vidal i jo mateixa. Sortim més tard del previst, ens enfundem els neoprens amb calma, ens fem quatre fotos i tocar una mica l'aigua. No puc evitar pensar en la ràbia que em fa no poder nedar els 6km seguits, però no puc fer-hi res.

Es pronosticava una cursa molt massificada, som força nedadors i les voltes no són suficientment llargues com per generar espais i nedar tranquils. I així ha estat, no nedo còmode en cap moment ja que hi ha molta gent i es fa difícil agafar un ritme. De totes maneres, intento seguir una estratègia que em sol anar bé, fer les voltes progressives. Després d'una primera volta amb la sensació d'anar massa lenta agafo un ritme una mica millor en les dues següents. Durant l'última, però, les condicions de l'aigua són una mica pitjors i el cansanci es fa notar, de manera que el millor crono se l'emporta la segona volta.

He acabat amb millors sensacions que a Begur, tot i haver de sortir de l'aigua, he tingut més sensació de portar un ritme més proper al de competició durant tota l'estona i l'estat muscular al finalitzar la cursa ja corresponia més a una travessa de llarga distància que no pas com em trobava a Begur. En aquest sentit contenta. També puc estar satisfeta d'haver aconseguit la tercera posició del podi per grups d'edat amb un temps de 1:14:35. L'únic regust amarg del dia és no haver estat còmoda durant la travessa i no haver-la gaudit prou, però queda compensat amb un dia de bon ambient d'equip i tarda de platja i piscina en bona companyia!

Fotos: Marnaton, Maria José Sánchez, Toni Vidal

Crònica i resultats oficials: http://marnaton.blogspot.com.es

Feliç diada de Sant Joan!

Què fas el dia de Sant Joan quan per A o per B acabes llevant-te a les 7 del matí? Doncs sortir una estona en bici! I realment, senta bé aprofitar que hi hagi poc trànsit un dia festiu d'estiu.

Entre una cosa i altra surto de casa cap a dos quarts i 5 de nou, (8:30). De moment, ja fa gràcia creuar-se amb els veïns que arriben de festa amb certes dificultats per obrir la porta, mentre deuen pensar que estic boja... Ruta sense sorpreses, Santa Cristina d'Aro seguidament Castell d'Aro i Platja d'Aro on hi ha una barreja de gent entre els que encara són de festa, els qui han sortit a córrer per cremar la coca de Sant Joan, escombriaires netejant el camp de batalla... Segueixo cap a Calonge per enfilar la Ganga, em creuo algun que altre ciclista tant de ruta com en btt i penso que no sóc l'única malalta. Arribo a la Bisbal - Cruïlles - Sant Sadurní de l'Heura - Santa Peialla - Cassà de la Selva - Llagostera - Santa Cristina i arribada a Sant Feliu.

En total tres horetes, tot i que podria haver anat més de pressa, ha sigut més aviat una estona per provar unes molèsties que arrossego i agafar-li la traça a la bici de mica en mica sense atabalar-se...

Temps rodat: 3:06,51
Distància 77,72 km
Velocitat mitjana: 24,9 km/h
Velocitat màxima: 59,2 km/h

Lo bo de matinar és que tens temps per tot així que després de la calorada, toca una mica de platja i refrescar-se, dinar i a la tarda segona sessió: una mica de nedada a mar!

Malgrat el dia ha empitjorat sortim igualment, em passen a recollir la Sílvia i en Climent, i ens dirigim cap a la platja de.... nedada tranquil·la aprofitant per practicar el aprofitar els corrents, agafar sensacions de cares a la competició de dissabte 28 de juny, Marnaton de Sant Feliu. I per acabar-ho d'adobar, una mica de TRX al costat de la platja, llàstima del xàfec que ens ha caigut a punt de començar la segona sèrie! Oooooo

II Triatló Olímpic Cambrils

Aquest cap de setmana he fet un passet més, probar la distància olímpica de triatló, 1500m nedant, 40km en bici i 10km de cursa a peu. Debutava juntament amb en Joan Marc, que va fer molt bon paper, en un triatló homologat però que no puntuava per la lliga catalana. Degut a això, no hi va haber massa participació dels clubs però tot i així, hi havia representants dels més típics que van posar el llistó força alt a una competició oberta a qualsevol tipus de públic.

Es disputaven les distàncies sprint i  olímpica, finalment el nombre d'inscrits va superar amb escreix el miler de participants entre ambdues proves, on la distància olímpica s'emportava més de la meitat dels inscrits, i d'aquests més o menys la meitat erem federats.

Prèvia

Competiem diumenge però vam decidir anar passant divendres a la tarda. Vam fer nit a la vora, celebrar l'inici del cap de setmana amb un sopar tranquil, estirar una mica les cames passeig i començar a carregar piles. Dissabte vam poder aprofitar el dia per recollir dorsals, fer el recorregut de la bici amb el cotxe i el de cursa a peu caminant a ritme alegre. Després de l'experiència, recomano agafar-s'ho amb temps i mirar d'estudiar els trams que es competiran tant com es pugui. Veure com serà el terreny, l'impacte que pot tenir el vent, la dificultat o no del tram, és determinant per començar a posar-se en situació i anarse concentrant de cares a la cursa.

Personalment, el que més em preocupava era si podria aguantar un ritme  constant durant tota la cursa. Si sortia forta de  l'aigua aguantaria després en bici? Si  no ho feia, però, perdia la poca avantatge que tinc i això implicaria anar a remolc tota la competició, cosa que em fatiga el doble. D'altra banda, la +Sílvia Míguez em va aconsellar reservar durant el tram ciclista per tenir energies durant la cursa a peu, encara no em conec massa però sí que sé que si no pateixo una mica m'acomodo ràpid en un ritme que no és dolent però tampoc competitiu... En resum, vaig considerar que no podia aprofitar-me del seu consell (i menys encara sense tenir el perfil ciclista que té ella) i hauria de seguir el clàssic: apretar nedant i aguantar tan com pugui la resta, intentar fer cada tram progressivament i si no me'n surto, mantenir un ritme constant una mica exigent.

Amb "l'estratègia" feta només quedava el sopar tradicional i reposar per diumenge.

La cursa

La sortida es a les 8.00, una de les coses que em fa gràcia és que sortim tots els federats junts, malgrat siguem molts, tinc ganes de sortir juntament amb la categoria masculina. Tenim el temps just per tastar l'aigua, aprendre el recorregut de natació i en pocs minuts es marca la sortida. 

Amb tanta gent, la sortida és intensa i decideixo no sortir a primera línia per no rebre en excés. Penso que hi ha molts metres i tindré temps d'adelantar. Passada la primera boia ja vaig força avançada, passo a en Joan Marc i em desenganxo del cúmul de gent. A la segona volta apreto més el ritme avanço a algú més i m'enganxo al primer grup. Sortir de l'aigua escoltant que sóc la segona fèmina et dóna una energia increíble. Hi ha un bon tall que hem de córrer fins al box, més de 2' segur. Una vegada dins, faig una bona transició i adelanto a la primera.

El tram ciclista és una mica més feixuc. Mantinc un bon ritme però no em puc enganxar a ningú ja que només tinc grups masculins al voltant i em desqualificarien. Són molts els que m'animen a ajuntar-m'hi, entre ells el grup al que s'havia ajuntat en Joan Marc, però era arriscat. Així que sóc jo sola davant el vent, intentant mantenir una mitja que em semblava prou bona. Quan ja porto 3/4 parts de la primera volta m'atrapen dues noies que anaven amb un nombrós grup de nois, quina ràbia! La tercera em va atrapar a l'inici de la segona volta.

Finalment, la transició a córrer, la faig ràpid i avanço a algú més. A partir d'aquí, aguantar la calor i anar fent metres. Aquí sí que m'adelanten més dones, mantenir la calma i no desmotivar-se. No he sigut capaç de fer ni el tram de bici ni aquest progressius així que intento mantenir el ritme. Durant el tram de cursa a peu tinc estones de tot, estones on em noto fresquíssima i estones en què em pesen les cames, però no em puc permetre afluixar! Per evitar-ho, el que m'ha anat millor ha estat posar-me petits objectius. És potser el que porto pitjor (seguit de prop de la bici) però n'he acabat molt satisfeta ja que tot i l'esforç en el nedar i la bici he corregut més depressa que la cursa de Sant Esteve, no són directament comparables però sento que, per poc que sigui, he millorat.

Finalment, acabo al top 10, amb un temps de 2:40:52, més baix que el que m'havia proposat i molt satisfeta d'aconseguir un nou objectiu!

Una de blanc i una de negre.

XVI Triatló Ciutat de Manresa

Aquest cap de setmana ha estat realment intens! Dissabte vam aprofitar mig matí per a descansar ja que a les 12 havíem quedat amb els participants del club al XVI triatló ciutat de Manresa per marxar junts cap a la cursa.

En total érem 7 companys i 7 acompanyants que ens van donar un gran suport, gràcies!

El triatló de Manresa va ser perfecte per veure què no s'ha de fer. Tot i no fer un temps pèssim, 1:20:00, vaig acabar amb la sensació de que ho podria haver fet molt millor, i això, no pot ser! No vaig sortir gens endollada, a l'aigua incòmoda, barallant-me amb cadets desorientats, donant-me un cop important al genoll sortint de l'aigua, amb dificultats per fer bé la T1 (em vaig oblidar de posar-me el dorsal! au va...). Vaig començar a reaccionar al tram de bicicleta, que tenia un recorregut molt divertit i el dràfting no penalitzava. Durant aquesta estona vaig estar més o menys concentrada, pendent que no se m'escapessin els de davant i aprofitant per avançar algú. Tot i així, a l'arribada, fos pel motiu que fos, ja anava distreta i a la cursa a peu vaig acabar de desconnectar del tot. Concloent, aspectes a millorar que també he fet en aquesta prova:

- Sortir concentrada: escalfar bé, mobilitzar el cos, repassar els passos a fer en les transicions.
- Seguir sempre el mateix ordre d'accions a l'hora de fer la transició.
- Hidratar-se bé, especialment si fa calor, com era el cas.
- No deixar-se intimidar, saber aguantar un ritme i apretar al final. En córrer, millorar posició, l'impacte ha de ser en la vertical del cos, no més avançat.

I una colla més de punts però per ara, superar això ja serà un èxit!

Realment, tenia el cap en l'endemà...

 
II Marnaton eDreams Begur

I afortunadament va arribar el diumenge! Dia nou, descansada i amb ganes d'afrontar el repte que tenia en ment feia dies, una travessa de llarga distància, d'uns 7 km. Marnaton de Begur. Val a dir que l'emoció del repte va decaure radicalment quan ens van notificar que degut a la mala visibilitat per boira, es canviaria el recorregut de la travessa fent dues vegades la modalitat curta. Fins aquí més o menys bé. La decepció va ser al llegir que la primera part seria no competitiva, coooom???? El recorregut final va consistir en anar de la platja Sa Riera fins a Sa Tuna, amb una sortida a les 9. Allà esperar-nos fins a les 10:30 i tornar a passar el control de xip fins que ens donéssin la sortida del tram de Sa Tuna a Sa Riera, aquest últim seria el competitiu.

Els participants del club en aquesta travessa érem, en la modalitat curta: en Jordi, en Xavi +TOTsuma, en Joan Marc, mentre que en la modalitat llarga: en Josep Maria, en +Sergi Manero i jo mateixa. Vam quedar a les 7 per anar cap a Begur i una vegada allà ens vam separar els que participàvem a la travessa llarga dels que ho feien a la curta. L'ambient a la platja era increïble, tothom estava molt animat i vaig retrobar-me amb els companys que havíem fet el clínic a Calella.

I és que tot i que el trac no fos el mateix, una vegada dins l'aigua vaig gaudir igualment, em perd! Vaig anar amb en +Sergi Manero durant el tram no competitiu, tranquil·lament i gaudint de l'aigua. Cap a meitat de camí va començar a animar-se el mar però no hi va haver cap incidència.

Arribats a Sa Tuna, vam trobar els companys de la curta que estaven veient com arribàvem mentre feien temps per a la seva sortida. En Sergi i jo vam trigar uns 55' en arribar. Fins que no vam tornar a sortir, vam estar esperant 30', aquesta va ser la pitjor part de la jornada. Esperar tanta estona va fer que ens refredéssim. A més, la sortida del tram competitiu era dins l'aigua, la poca estona que vam esta esperant a que en la donessin (sumada als 30' d'espera fora l'aigua) va ser suficient per començar a tremolar.

Solució, canya! Sortida intensa, érem força participants que ens voliem fer pas entre les ones. Vaig tocar peus, braços, mans... En breu em vaig estabilitzar en ritme mig-alt i vaig mirar de mantenir-lo constant amb alguns canvis a més intensitat per deixar algun participant de la travessa enrere i sobretot no va faltar un bon sprint final. Finalment vaig assolir un temps de 49'19", en 4ª posició de la meva categoria, només a 1' de la tercera classificada i 12ª de fèmines. Finalment, bon regust de boca en la meva primera travessa de llarga distància, tot i que la sensació és d'haver-ne fet una de curta amb un escalfament llarg.